-->
Les comunicacions i les relacions han canviat
de forma dràstica des de principis del segle XXI per l’ús massiu de les noves
tecnologies i les xarxes socials. Aquest projecte vol descobrir qui hi ha
darrera dels avatars que es creen a la xarxa de cites més famosa del món:
Tinder. Les fotografies que aquí es presenten són el resultat de l’estada de
l’artista, el mes de desembre de 2017, a Haukijärvi (Finlàndia) a una
residència allunyada dels centres urbans. Utilitzant Tinder com a una forma de
comunicació, l’objectiu era experimentar en primera persona com ens comuniquem
a través d’aquestes plataformes, conèixer gent que les utilitza de forma
habitual i documentar-ne l’experiència. Amb "Android in the Woods",
Toni Amengual deixa al descobert aquesta voluntat recurrent en la nostra
societat d'aparentar el que no s'és, d’exhibir una vida que no tenim, que
exagerem o que directament ens inventem. Unes pautes que marquen el nostre ús
de les xarxes socials, d'aquest "jo virtual" on és molt més fàcil
semblar que ser. Resulta curiós com una cosa tan banal com viure a l'aparença
està canviant allò tan transcendental com la nostra forma de ser, és com si
haguéssim iniciat un procés que ens va buidant per dintre. Això afecta també a
les relacions humanes, incloses les de parella, i Tinder és un dels exemples
més evidents d'aquesta vacuïtat que reflecteix un canvi de paradigma. No és que
les coses no siguin per sempre (perquè mai ho van ser) sinó que qualsevol cosa
és, com a molt, per tot just un moment.
L’exposició consta de 9 fotografies on es combinen imatges de l’entorn i retrats realitzats durant les cites personals. A més, el treball final, es composa d’una peça audiovisual de 4 minuts i 10 segons de durada amb fotografies i vídeos de l’entorn, captures de pantalla de Tinder de les persones amb les quals Amengual va tenir contacte virtual i fotografies de les cites que es presenten al portafolis. Per concloure l’audiovisual es recullen una sèrie de retrats de famílies que viuen als voltants de la residència on es va desenvolupar el projecte, aquesta combinació vol generar la idea de recerca de l’amor i del concepte romàntic de parella i família. Tota la peça està vertebrada per una pista d’àudio creada a partir de retalls de converses mantingudes al chat de Tinder i convertides en so amb un programa de simulació de veu. Tot plegat dona forma a una metàfora perfecta de la deshumanització, un relat inquietant que té una moralitat desassossegant. L’objectiu habitual que es persegueix a Tinder és arribar a desfer aquesta primera relació digital que s'estableix i "carnificar" l'interlocutor escollit, cercant companyia, amistat, sexe... En aquest projecte el cicle es tanca, d'una manera una mica perversa, quan Amengual els proposa retratar-los amb la seva càmera: en el moment que sembla que es complirà, almenys, amb un dels objectius d’aquesta relació, la trobada física. En lloc d’això es torna a iniciar el camí cap a la desmaterialització, cap a la conversió d'aquesta cita real en píxels que van a parar a un disc dur i que, tard o d'hora, d'una manera o una altra, afloraran a Internet, transformats de nou en una mena d'androides deshumanitzats que vaguen pels boscos freds i solitaris de la Finlàndia digital.
TEXTOS: Toni Amengual i
Fernando Gómez de la Cuesta amb motiu de l'exposició "Androids in the Woods" de Toni Amengual al Centre Cultural La Misericòrdia de Palma (abril-mayo 2019).
No hay comentarios:
Publicar un comentario